El liti, amb nombre atòmic 3 i pes atòmic 6.941, és l'element de metall alcalí més lleuger. Per millorar la seguretat i la tensió, els científics han inventat materials com el grafit i l'òxid de cobalt de liti per emmagatzemar àtoms de liti. L'estructura molecular d'aquests materials forma reticules d'emmagatzematge a nanoescala que poden emmagatzemar àtoms de liti. D'aquesta manera, fins i tot si la carcassa de la bateria es trenca i entra oxigen, les molècules d'oxigen són massa grans per cabre en aquestes minúscules reticules d'emmagatzematge, evitant que els àtoms de liti entrin en contacte amb l'oxigen i evitant així una explosió.
Després de guanyar electrons, aquests ions de liti cristal·litzen a la superfície del material, cosa que, com la sobrecàrrega, suposa un perill. Si la carcassa de la bateria es trenca, es produirà una explosió. Per tant, la protecció de les bateries d'ions de liti-ha d'incloure almenys tres elements: un límit superior per a la tensió de càrrega, un límit inferior per a la tensió de descàrrega i un límit superior per al corrent. En general, a més de les cèl·lules de la bateria de liti, hi ha una placa de protecció en un paquet de bateries de liti, que proporciona principalment aquestes tres proteccions. Tanmateix, aquestes tres proteccions del tauler de protecció són clarament insuficients i les explosions de bateries de liti continuen produint-se amb freqüència a tot el món. Per garantir la seguretat dels sistemes de bateries, cal una anàlisi més exhaustiva de les causes de les explosions de les bateries.
